Aquest mes de gener se celebra, segons el calendari, divers ‘dies internacionals’ dedicats a diferents animals, com el del dia del gos de treball, el de la zebra o el del pingüí, entre altres, cada dia un de diferent. Podríem dir, amb certa llicència, que és també un més “darwinià”. Tot i que Charles Darwin, autor de ‘L’origen de les espècies’, no era creient, la seva esposa sí que perseverava en la fe i treballava amb dedicació per enfortir el seu matrimoni. Darwin té una frase coneguda: “Un home que es permet malgastar una hora del seu temps, no ha descobert el valor de la vida”. Encara que no compartís la seva visió del món, diré que aquesta reflexió ens mostra el seu pensament constant sobre l’existència i el valor de la vida temporal de cada espècie.
Des de la perspectiva cristiana, el defecte fonamental de la teoria de Darwin no és tant la descripció de mecanismes biològics de canvi, com la seva pretensió última d’explicar l’origen i el sentit de la vida prescindint de Déu. El darwinisme, quan es formula com a explicació total de la realitat, redueix la vida a un procés cec, sense propòsit ni finalitat, i l’ésser humà a un simple producte de l’atzar i la necessitat. Això entra en contradicció amb la revelació bíblica, que afirma que la creació és intencional, ordenada i orientada a un fi, i que l’home és creat a imatge de Déu, amb dignitat, consciència moral i vocació espiritual. Així, el problema no és l’observació del canvi en les espècies, sinó l’exclusió del Creador com a causa primera i font última de la vida i del seu significat.
“D’ençà que el món va ser creat, el poder etern de Déu i la seva divinitat, que són invisibles, s’han fet visibles a la intel·ligència a través de les coses creades. Per això no tenen excusa.” Romans 1:20 (BCI)
Les seves reflexions han generat un debat que encara avui continua. Amb el temps, molts evolucionistes han reconegut que el procés evolutiu de la vida pot considerar-se un camí natural a través del qual Déu porta les espècies a l’existència, segons el seu pla Diví. És interessant destacar els estudis dels investigadors Mark Stoeckle (Universitat Rockefeller) i David Thaler (Universitat de Basilea), publicats a la revista ‘Human Evolution’, que conclouen que moltes espècies actuals apareixen gairebé simultàniament amb els primers éssers humans.
La Bíblia, per la seva banda, és un llibre meravellós que, tot i no detallar fil per randa la creació de l’univers, ens revela que existeix un Creador infinitament més savi i poderós que l’home. L’ésser humà és l’única vida intel·ligent en cent mil galàxies estudiades, i tot el que sabem indica que no som una simple coincidència, sinó la imatge intencional d’un Ésser suprem. Jeremies, observant l’ordre que regeix el món, afirmava que havia d’existir un Creador totpoderós que ho hagués fet tot amb tanta perfecció, i que aquest Déu és el nostre Déu, sense comparació possible. La nostra intel·ligència limitada ens permet entreveure una mica el poder de Déu en la creació, però només mitjançant l’Esperit de Déu podem comprendre plenament el que Ell ha fet i continua fent per nosaltres des de la nit dels temps.
Davant la immensitat de la creació, del misteri de la vida i de l’ordre que sosté l’univers, només podem inclinar-nos amb humilitat i adoració. Tot allò que l’home observa, estudia i intenta explicar, apunta, en darrer terme, a la saviesa i al poder inesgotables de Déu, Creador del cel i de la terra. Ell dona existència, sentit i finalitat a tot el que viu, i ho fa no per atzar, sinó per amor i amb propòsit. Que la contemplació de la natura i de la vida ens condueixi no a l’orgull del coneixement, sinó a la gratitud, a la reverència i a la lloança d’Aquell que “ha fet totes les coses bé” i que continua sostenint la seva creació amb la seva Paraula poderosa.