
Per l’impacte que en aquell moment va tenir en mi, recordo amb especial claredat la tardor del 2016 (un any suspès entre el pes del dol i l’interès per allò que ens torna a commoure). Quan vaig visitar la que fou, sense exagerar, l’exposició privada de Bíblies, més gran i exclusiva, potser, del món. Després de més de vint anys de recerca tenaç, l’andorrà Pere Roquet havia aconseguit reunir un fons extraordinari de 1.223 Bíblies, impreses en prop de 1.000 llengües i dialectes. Una de les curiositats més colpidores de la mostra era descobrir que, en certes llengües singulars, la Bíblia n’era l’únic llibre escrit existent. No és, realment, una evidència admirable i reveladora de l’abast de la Paraula?
Aquestes peces, sovint úniques i irrepetibles, van estar dipositades durant uns mesos al temple i complex religiós del Santuari de Meritxell, a Canillo, aquí al Principat d’Andorra. Vull expressar el meu reconeixement al Govern, ja que ‘tal com explicà el mateix propietari’ no es va trobar cap entrebanc en la gestió entre el col·leccionista particular i l’Estat. Com a cristians, ens alegrem profundament d’iniciatives com aquesta, vinguin d’on vinguin: difondre i donar a conèixer la Paraula del Senyor és un bé per a tothom, i també un enriquiment cultural i espiritual per al país.
Un cop situats, ara sí, podem entendre millor el sentit profund d’aquesta experiència. Tota col·lecció admirable ens fa sentir petits davant la paciència, la perseverança i la passió del col·leccionista. Però en un cas tan singular com aquest col·leccionar Bíblies d’arreu del món, ens porta a valorar encara més la qualitat del missatge per damunt de la quantitat d’exemplars, sense menysprear, ni de bon tros, cap dels volums, fins i tot els més modestos o singulars.
Fonamentalment, totes les Bíblies transmeten el mateix missatge central, ‘la revelació de Déu, l’aliança amb la humanitat i, en el cristianisme, Jesucrist com a eix de la salvació’, però es diferencien en diversos aspectes clau: el cànon (els llibres que inclouen, sobretot entre bíblies jueves, catòliques, protestants, ortodoxes o etíops), les traduccions (més literals o més interpretatives), la tradició teològica que les ha transmès, el context històric i lingüístic de cada versió i, en alguns casos, les notes i comentaris que orienten la lectura. Així, el missatge essencial és compartit, però la manera d’expressar-lo, d’ordenar-lo i d’interpretar-lo pot variar segons la comunitat i el temps. Amb tot, cal advertir que algunes poques han estat el resultat de traduccions interessades, manipulades per determinats dirigents sectaris.
A casa meva, per exemple, crec que conservo una de les Bíblies més petites del món, de només 3 cm per 2 cm i, malgrat la seva mida, és plenament fidel a la Paraula de Déu. Això ens recorda que el valor de la Bíblia no rau en el seu format, sinó en la seva autoritat, coherència interna i absència de contradiccions, trets que la distingeixen clarament de qualsevol altre llibre. Allà on sigui traduïda i preservada amb fidelitat, veiem com la Paraula de Déu transcendeix totes les nacions i llengües, avançant de manera imparable i penetrant, no pas per la força humana, sinó per l’impacte profund que exerceix sobre la consciència i l’ànima.
“Que la paraula de Crist (La Bíblia) habiti en vosaltres amb tota la seva riquesa; instruïu-vos i encamineu-vos els uns als altres en tota mena de saviesa; moguts per la gràcia de Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit.” Colossencs 3:16 (BCI)
Des d’una perspectiva cristiana, la Bíblia no és simplement un compendi de literatura antiga ni un registre històric, sinó que és, essencialment, la Paraula de Déu: inspirada, inerrant i suficient. És l’autoritat suprema i final en matèria de fe i conducta. Per al creient, és un llibre d’origen Diví, transmès a través d’autors humans sota la guia de l’Esperit Sant, cosa que garanteix la fiabilitat del seu missatge i la seva veracitat en els manuscrits originals. Es presenta com una unitat orgànica i progressiva, amb Jesucrist com a eix central i el pla de redempció com a fil conductor, des del Gènesi fins a l’Apocalipsi. Lluny de ser un text estàtic, el cristià la viu com una Paraula viva, que transforma, corregeix i consola quan és llegida amb fe, i que continua sent el mitjà principal pel qual Déu parla avui a la congregació i al món, sense necessitat d’afegir-hi tradicions humanes.
Ara, doncs, llegiu el senzill però poderós pla de Salvació de Déu en la Santa i infal·lible Mestra dels Divins ensenyaments: la tota poderosa Bíblia.
Més articles

